Quan els pares de l'Oriol arribaren a casa estaven molt contents perquè aquella xerrada els havia agradat moltíssim. El pare, com cada dia, es posà a rentar els plats del dinar.-Oriol, fill meu- digué la mare- no hem vist cap pare de la teva classe i no ho comprenem, sembla que en moltes cases no hi ha normes ni tampoc límits per a pares i mares.
L'Oriol va girar el cap, va mirar la seua mare i amb un suau somriure li va dir:
-Mare, hi ha pares i pares, mestres i mestres, xiquets i xiquets i jo tinc tanta sort!- Aleshores, la mare amb la seva tendra mirada abraçà el seu fill, se'l mirà i digué:
- Fill meu, també hi ha fills i fills....... i jo tinc tanta sort!
A tot això, el pare que feia com si no escoltara, alçà el cap de la pica, se'ls mirà i digué:
-I jo tinc tanta sort!
I enmig d'aquell ambient, amb un somriure d'orella a orella, els tres començaren a fer la seua feina.
Com ha de ser
1 comentaris:
Això són pares!
Això són fills!
Publica un comentari a l'entrada