dijous, 28 de gener del 2010

Festa de la tardor


Això era una vegada un esquirol molt xicotet que vivia  en un gran bosc.
No va conèixer a la seua família, però era amic de tots els animals del bosc.
Li agradava organitzar festes per als seus amics, però la seua preferida era la de la tardor. Ja en novembre va començar a pensar com  seria la festa d’aquest any.
Farem la festa baix de l’arbre més gran del bosc.

Primer  organitzarem tot i una vegada estigueren tots els preparatius, fem totes  les  invitacions.

Quan ja quasi estava la festa montada varen    vindre tots.

I  gracies a la tardor  ho varen passar d’allo mes be.

Autora:  Marta  2n.B





Això era una vegada un esquirol molt xicotet que vivia  en un gran bosc.

No va conèixer a la seua família, però era amic de tots els animals del bosc.

Li agradava organitzar festes per als seus amics, però la seua preferida era la de la tardor. Ja en novembre va començar a pensar com  seria la festa d’aquest any.

Farem la festa baix de l’arbre més gran del bosc.



Primer posarem molts globus,  després pararem taula i  encendrem    una   fogata   per   torrar    carn  i   embotit     i finalment  portarem   una orquesta    per     ballar .

Autor: Jesús Gozalbo   2n.B




Això era una vegada un esquirol molt xicotet que vivia  en un gran bosc.

No va conèixer a la seua família, però era amic de tots els animals del bosc.

Li agradava organitzar festes per als seus amics, però la seua preferida era la de la tardor. Ja en novembre va començar a pensar com  seria la festa d’aquest any.

Farem la festa baix de l’arbre més gran del bosc.

Primer vam preparar els globus, després vam preparar els confetis, per ,ultim la llista de convidats. Després posem la beguda i el menjar.  Després  les taules,  les tovalloles,  els  plats i els gots.

Convidem a Cesar,  Alicia,  David,  Silvinafarem molts jocs per a passar-la  bé,la cordala gallineta cega,  a carreres,en el parc i ens ho pasarme  molt bé.

Autor:   Angelo Aguilera  2n. B




Això era una vegada un esquirol molt xicotet que vivia en un gran bosc.

No va conèixer a la seua família, però era amic de tots els animals del bosc.

Li agradava organitzar festes per als seus amics, però la seua preferida era la de la tardor. Ja en novembre va començar a pensar com seria la festa d’aquest any.

Farem la festa baix de l’arbre més gran del bosc.

Primer .........
Cridà als seus amics a que li ajuden. Primer va arribar Babi el conill, de seguida aplega el senyor Mussolet, de tercer va arribar la senyora Saca la rabosa i per últim per vaig terra aparegué Ungleta el talp. Benvinguts a ma casa! Vos estava esperant.

Com estarem tot el hivern sense voremos farem un gran banquet. Babi portarà carlotes, el mussolet lo que vuillga,la senyora saca portarà l’aigua, el talp i jo portarem la fruita. Tot lo que sobre ho guardarem per a el hivern. Ja ha arribat el dia de la festa,estan tots molt contents. Canten i ballen. Vos ha agradat pues ja he acabat.

Autora:  Joana Navarro Miñana 2n. A





Això  era  una  vegada  un  esquirol  molt  xicotet  que  vivia  en  un  gran  bosc. 

No  va  conèixer  a  la  seua  família, però  era  amic  de  tots  els  animals  del  bosc. Li  agradava  organitzar  festes  per  als  seus  amics, però  la  seua  preferida  era  la  de  la  tardor. Ja  en  novembre  va començar  a  pensar  com  seria  la  festa  d’aquest  any. 

Farem  la  festa  baix  de  l’arbre  més  gran  del  bosc. 

Primer  ficaré  els  gots, els  cuberts, i  els  plats. 

Segon  apartaré  les  pedres  per  a  que  ningú  es  faça  mal. 

Tercer  ficaré  globus  i  estrelles, i  quart,  ficaré  el  menjar  preferit  dels   meus  amics: pizza. 


I  quan  venen  els  amics  diuen  tots: 
-Com  sabies  que  voliem  això  Zigig?
-Perquè  sé  que  a vosaltres   vos  agrada  molt. 

I  s’ho  van  passar  molt  bé.  

 Autor:      Ausiàs  Muñoz Torregrosa  2n A


dimecres, 27 de gener del 2010

L'ORIOL DE NOU

Quan els pares de l'Oriol arribaren a casa estaven molt contents perquè aquella xerrada els havia agradat moltíssim. El pare, com cada dia, es posà a rentar els plats del dinar.

-Oriol, fill meu- digué la mare- no hem vist cap pare de la teva classe i no ho comprenem, sembla que en moltes cases no hi ha normes ni tampoc límits per a pares i mares.

L'Oriol va girar el cap, va mirar la seua mare i amb un suau somriure li va dir:

-Mare, hi ha pares i pares, mestres i mestres, xiquets i xiquets i jo tinc tanta sort!- Aleshores, la mare amb la seva tendra mirada abraçà el seu fill, se'l mirà i digué:

- Fill meu, també hi ha fills i fills....... i jo tinc tanta sort!

A tot això, el pare que feia com si no escoltara, alçà el cap de la pica, se'ls mirà i digué:

-I jo tinc tanta sort!

I enmig d'aquell ambient, amb un somriure d'orella a orella, els tres començaren a fer la seua feina.

Com ha de ser

Micaela, de nou

Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova. Es deia Micaela i parlava d'una forma que cap de nosaltres l'enteníem.
A l'hora del pati tots volien jugar amb ella i ser els seus nous amics.
Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de quasi tots els de la classe. Estava molt contenta.
Van anar passant els dies i
Van anar pasant els dies i la nostra amiga Micaela es va ensenyar el nostre idioma el Valencia i es va fer molts amics. Es va fer amiga dels mestres.


Autora:   Aylen Sánchez Barrera.




Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova. Es deia Micaela i parlava d'una forma que cap de nosaltres l'enteníem.
A l'hora del pati tots volien jugar amb ella i ser els seus nous amics.
Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de quasi tots els de la classe. Estava molt contenta.
Van anar passant els dies i la nostra amiga va tindre un sonmi, en el qual retrocedia en el temps i se n’anava a la epoca dels dinosaures, a l’antic Egipte i a la edat mijana i quan estava en la seua escola li va contar el seu meravellos somni a tots els de la seua classe que era 2n A.


Autor:   BORJA. S. T





Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova. Es deia Micaela i parlava d'una forma que cap de nosaltres l'enteníem.
A l'hora del pati tots volien jugar amb ella i ser els seus nous amics.
Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de quasi tots els de la classe. Estava molt contenta.
Van anar passant els dies i la nostra amiga se puso malalteta i va a tardar en tornar a l’escola i tots els seus amics desejamos una pronta recuperacio.

Autor:   Damian

UN DIA VA ARRIBAR A LA NOSTRA ESCOLA UNA XIQUETA NOVA. ES DEIA MICAELA I PARLAVA D'UNA FORMA QUE CAP DE NOSALTRES L'ENTENÍEM.
A L'HORA DEL PATI TOTS VOLIEN JUGAR AMB ELLA I SER ELS SEUS NOUS AMICS.
QUAN ES VA ACABAR EL PATI, JA SABIA DIR EL NOM DE QUASI TOTS ELS DE LA CLASSE. ESTAVA MOLT CONTENTA.
VAN ANAR PASSANTS ELS DIES I LA NOSTRA AMIGA ERA MUY DIVERTIDA AMB TOTS, LE GUSTABA MOLT EL MENJAR DEL COLE I JUGAR AL PATI CON LA PELOTA, FENT UNA COSA MUY MALA PERQUE LA HAVIA TRENCADA


Autor:   Daniel



Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova. Es deia Micaela i parlava d'una forma que cap de nosaltres l'enteníem.
A l'hora del pati tots volien jugar amb ella i ser els seus nous amics.
Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de quasi tots els de la classe. Estava molt contenta.
Van anar passant els dies i la nostra amiga va parlar mes con tots sus nous amics i va entender mes a la mestra i als seus compañeros. Ara Micaela sap jugar mes con tots al pilla pilla, al futbol i esta molt contenta con su nova escola .


Autor:   Jean Marco Guama

Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova. Es deia Micaela i parlava d'una forma que cap de nosaltres l'enteníem.
A l'hora del pati tots volien jugar amb ella i ser els seus nous amics.
Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de quasi tots els de la classe. Estava molt contenta.
Van anar pasant els dies i la nostra amiga Micaela es va encontrar un
gos abandonat quasi l’atropellava un cotxe Micaela va salvar al gos.
Els seus amics li deien la salvadora d´animals.


Autor:   Joan Ramon




MICAELA
Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova. Es deia Micaela i parlava d’una forma que cap de nosaltres l’enteníem.
A l’hora del pati tots volíem jugar amb ella i ser els seus nous amics.
Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de quasi tots els de la classe.
Estaba molt contenta.
Va anar passant els dies i la nostra amiga
quan es va acabar la classe va anar per el carrer i es va trobar un parc d’atraccions i li va dir a la seua mare: ens el podem quedar?
Sa mare li va dir que si i quan va arribar a l’escola li ho va dir a tots els seus amics.

Autor:  Jorge  Català



Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova. Es deia Micaela i parlava d'una forma que cap de nosaltres l'enteníem.
A l'hora del pati tots volien jugar amb ella i ser els seus nous amics.
Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de quasi tots els de la classe. Estava molt contenta.
Van anar passant els dies i la nostra amiga Micaela sabia dir tots els noms dels xiquets i també el de la mestra i sabia parlar millor que abans i ells també han millorat el idioma de Micaela.


Autora:   Miguel Muñoz

Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova. Es deia Micaela i parlava d'una forma que cap de nosaltres l'enteníem.
A l'hora del pati tots volien jugar amb ella i ser els seus nous amics.
Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de quasi tots els de la classe. Estava molt contenta.
Van anar passant els dies i la nostra amiga.
Micaela un dia es va ficar malalta de tres dies i mos va fer una sorpresa i mos va convidar a la seua casa i tres xiquetes es van quedar en la seua casa a dormir. De mati ja sabia el nom de les xiques Cris, Nadia i Joana i fi.


Autora:  ELSA.

UN DIA VA ARRIBAR A LA NOSTRA ESCOLA UNA XIQUETA NOVA. ES DEIA MICAELA I PARLAVA D'UNA FORMA QUE CAP DE NOSALTRES L'ENTENÍEM.
A L'HORA DEL PATI TOTS VOLIEN JUGAR AMB ELLA I SER ELS SEUS NOUS AMICS.
QUAN ES VA ACABAR EL PATI, JA SABIA DIR EL NOM DE QUASI TOTS ELS DE LA CLASSE. ESTAVA MOLT CONTENTA.
VAN ANAR PASSANT ELS DIES I LA NOSTRA AMIGA ES VA COMPRAR UN VESTIT NOU:
I QUAN VA VORE EL VESTIT NOU TOTS LI ESTAVEN PREGUNTANT:
MICAELA ON HAS COMPRAT EIXE VESTIT NOU?
LI VA RESPONDRE A UN DELS SEUS AMICS:
LE COMPRAT EN Z A R A :
PUES ES MOLT BONIC:
GRACIES:
I LA SEUA PROFESSORA VA DIR LI QUE SI, LI A AGRADAR EL VESTIT ; QUE AON EL VA COMPRAR I MES COSES:
I QUAN VA ACABAR MICAELA DE PARLAR TOTS LI VAN APRAUDIR:


I C O L O R I N   C O L O R A N   E S T E    C O N T E   S A  A C A B A T


Autora:   NADIA

Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova. Es deia Micaela i parlava d'una forma que cap de nosaltres l'enteníem.
A l'hora del pati tots volien jugar amb ella i ser els seus nous amics.
Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de quasi tots els de la classe. Estava molt contenta.
Van anar passant els dies i la nostra amiga …………………….. va tornar a casa i li va explicar de quin color era i com es diuen els seus amics quan van tornar a classe Micaela va explicar el seu idioma.


Autor:   Carles Pla .



Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova. Es deia Micaela i parlava d'una forma que cap de nosaltres l'enteníem.
A l'hora del pati tots volien jugar amb ella i ser els seus nous amics.
Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de quasi tots els de la classe. Estava molt contenta.
Van anar passant els dies i la nostra amiga estava molt contenta de saber els noms dels seus nous amics. A l’hora del pati la nostra amiga va mirar baix de tots els cotxes i es va trobar un balo i se’l va quedar.
Al dia seguent el va dur a l’escola i van dir es companys Has trobat el nostre balo fi…
Autora:   CRIS








dimarts, 26 de gener del 2010

NORMES I LÍMITS



..........I de sobte Oriol va dir als seus pares:

- Ja hi ha prou tot té un límit i les normes les heu d'acomplir, així que....... prou d'escalfar el sofà i cap a escola.

Sense dir ni pipa........ el pare i la mare s'encordaren les sabates i obediren Oriol. Sabien que tenien una xerrada amb Eva i no hi podien faltar.

L'Oriol, clar que sí, estava orgullós dels seus pares, tenia tanta sort!.......



DIMECRES 27 DE GENER A LES 15:15h


PROBLEMES DE CONDUCTA: NORMES I LÍMITS

PER MI


Micaela




                                                          
Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova. Es deia Micaela i parlava d’una forma que cap de nosaltres l’enteníem.   
A l’hora del pati tots volíem jugar amb ella i ser els seus nous amics.
Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de quasi tots els de la classe. Estava molt contenta.
Van anar passant els dies i la nostra amiga aprenia cada volta mes paraules, Hola, adéu, cases, flors, sol, etc......
Sempre preguntava quan la mestra explicava.
Un dia la mestra va dir que tenien que fer un mural sobre la PAU.
Micaela preguntà:  Però jo no sé que és la PAU?                    
Tos els xiquets van dir : mmmmm!

No saps que és la PAU?
No, en el meu país no hi ha PAU, sols hi ha guerres, per a això els meus pares han vingut a viure ací per a que jo i els meus germans i germanes aprenguem coses boniques i un dia ensenyar a tots els xiquets del meu país que vol dir LA PAU,  L’AMOR, NO BARALLAR-SE, ABRASAR-SE, NO FASTIDIAR ALS DEMES........

                                                                                             
    Autora:      JOANA NAVARRO MIÑANA 







Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova. 

Es deia Micaela i parlava d’una forma que cap de nosaltres l’enteníem.  
 

A l’hora del pati tots volíem jugar amb ella i ser els seus nous amics.


Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de quasi tots els de la classe. Estava molt contenta.



Van anar passant els dies i .......... se’n va  anar  al  menjador  i  li  agradava  tot  el  menjar. 

Hi  havia  de  primer plat  espaguetis, de segon  pizza  i  de  postre  poma. 
I  quan  va  eixir  al  pati  van  estar  jugant  tot  el  temps. 
Quan  es  va  acabar  el  menjador, van  entrar  a  classe, i  li  va  dir  a  la  mestra, que  a  l’ hora  del  menjador  s’ho  havia  passat  molt  bé. 

I  quan  s’acaba  el  col·le  li  diu  Micaela  a  s’ha  mare:


- Ha  sigut  el  meu  millor  dia  de  col·legi, m’ho he  passat  molt  bé, i  un  altre  dia  m’ho  passaré  molt  bé,  o  tots  els  dies,  ja  ho  veuràs! 





   Autor:      Ausiàs Muñoz Torregrosa    2nA




 
Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta 
nova. Es deia Micaela i parlava d'una forma que 
cap de nosaltres l'enteníem.

A l'hora del pati tots volien jugar amb ella i ser 
els seus nous amics.

Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de
quasi tots els de la classe. 

Estava molt contenta.

Van anar passant els dies i........ la nostra amiga
Micaela es va ensenyar, poc a poc, a parlar en el 
nostre idioma. 

I com li agradava molt ser mestra, jugava amb son pare, sa mare i el seu germà menut a ensenyar el valencià.

Gràcies a això el seu germà quan va anar a l'escola ja sabia parlar en valencià i va fer molts amics.


Autora:  Marta Camarena Huerta (2n A)




Narracions


En segon curs de primària, moment en que l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura ha superat els seus estadis inicials, és el moment de descobrir que........ nosaltres també podem deixar volar la nostra imaginació i crear històries més o menys reals, més o menys fantàstiques, paregudes a eixes que tant ens agrada llegir en els contes.

És el moment de soltar-nos a escriure, a utilitzar l'escriptura, eixa eina que acabem de descobrir,  junt a la nostra imaginació.


Ens iniciarem continuant una història ja iniciada, però que nosaltres la desenvoluparem i la finalitzarem com nosaltres decidim.


Quan ja en tingam fetes una o dos, el procés serà llegir-les a classe i elegir la que més ens agrada. 

Eixa serà la que copiarem en algun mitjà digital a la nostra casa o a l'aula d'informàtica, i la pujarem al blog, per a que tots la pugam gaudir.


IMPORTANT: Seria d'agraïr que els que pugau llegir-les, deixàreu algun missatge als "autors" que tenen entre 7 i 8 anys. 
És tan fàcil com clicar on diu "comentaris"  i escriure el que vols.

dilluns, 25 de gener del 2010

Reporters del diari "ROÍS"

 Amb motiu del trasllat de les nostres classes des dels barracots a les aules de l'edifici principal, hem començat la nostra tasca com a reporters del diari (imaginari) ROÍS.

Cadascú de nosaltres hem contat amb les nostres paraules i expresions, com hem viscut eixe canvi.

Primer ho vàrem escriure en les nostres llibretes, com un "deure de casa", i després aprofitàrem la nostra sessió setmanal a l'aula dels ordinadors, per a passar-ho al processador de textos.

En 1r curs ja ens  iniciàrem un poc, a  com treballar en word, i ens ensenyàrem les més elementals funcions, i......... encara que sembla mentidal: La majoria encara ho recordàvem!

Ací podeu llegir les nostres cròniques:




Hem  fet  una  excursio  a  la  part  nova,  tambe  hem   portat  coses  a la classe de 4t B. 
Hem vist la classe d`informatica i hem anat a la  classe de  religio  que  es  on estarem  alguns   dies.

BORJA    SEGURA   TORRES.









  Jo  he  portat   llibres i carpesans que pesaven  molt.
La  classe  nova  es  xulissima,  la  de  2n C es  la que era de  musica,  la de 2n B es la que era la sala de  professors i la nostra classe es la que era de 4t B.
Estic  molt contenta!                                                                                                                Marta..  




Primer   vam   agafar    les     coses    que   teniem      que    agafar    per  que ho teniem    tot   ja    preparat.
Al    dia   seguent   vam  fer  mes   viatges   i   quan   ja    estava    tot  fet    vam   pegar   un   bon   recorregut   per  tot   lo   nou  per voreu i   alli  haura  un   camp   de  futbol    o   básquet   i   molts    mes.

Maria.

     NOVA CLASSE

Estos dies del canvi de classe hem portat tots el llibres de medi, valencià, castellà, matemàtiques i els quaderns de matemàtiques i els jocs, carpesans, els llibres de la biblioteca a 4t B i hem vist un poc de la part nova.

                                      LA    PART       NOVA

En la part nova han fet moltes coses han portat taules noves, cadires noves,  hi han posat classes com pere exemple la de religió, informatica, angles, musica, hi ha normes en la part nova. I qui trenque algo ho pagara tot si ho trenta tot.

Miguel Muñoz