dilluns, 24 de maig del 2010

ACTIVITAT A L'AULA D'INFORMÀTICA


Ahir a la meua classe va arribar un xiquet nou i una xiqueta nova que es deien Marina i el xiquet Youssef i eixe xiquet era molt pesat perquè parlava i parlava i després el castigaven un muntó.

ANGELO

dimarts, 18 de maig del 2010

EL DIUMENGE PASSAT ESTÀVEM EL MEU PARE I JO MIRANT COSES PER L'ORDINADOR,QUAN DE SOBTE...




El diumenge passat estàvem el meu pare i jo mirant coses per l'ordinador, quan de sobte es va posar la pantalla plena de bambolles. Al cap d'uns segons van eixir quatre bambolles d'un metre de diàmetre. Mon pare i jo vam intentar punxar-les però no vam poder. En uns minut van eixir més bambolles de mig metre de diàmetre i se'n van anar per la finestra. Al cap d'un temps a tots els ordinadors els passava el mateix. Vaig traure el cap al balcó i vaig veure mils i mils de bambolles de molts tamanys. Vam pensar que el millor era apagar tots els ordinadors de la ciutat. Pensàvem que era un virus i vam fer un antivirus. Quan se'l vam posar als ordinadors van desaparèixer les bambolles.

JOAN TORREGROSA

dilluns, 17 de maig del 2010

BORJA O BORGIA?


El cognom Borja és d'origen aragonés, però s'ha fet conegut amb la seua forma italianitzadora, Borgia. Així doncs, els dos cognoms es refereixen a la mateixa família: la del IV duc de Gandia Frascesc de Borja que arribà a sant.

MARIA ENRÍQUEZ de Luna, la seua iaia, sí la que té el mateix nom que l'institut, quan va ser assassinat el seu marit va prendre possessió de tots els dominis(ducat de Gandia, el castell de Bairén, els llocs de Bellreguard, Xeresa i Alcodar, les senyories de Corbera, Llombai i Torís, la Vall de Gallinera i la vall d'Ebo i el castell i lloc de Xella) en nom del seu fill, marcant la fi de les inferències papals en el govern del ducat. Va continuar amb la política dels seus antecessors de consolidar el domini territorial sobre el ducat adquirint els llocs i alqueries de Miramar, Almoines, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, l'Alqueria Nova i el Real de Gandia, i la baronia de Castelló de Rugart que incloïa els llocs de Castelló, Rafalet i Aielo. Aconseguí que el seu sogre el papa Alexandre VI elevara a la categoria de l'església principal de Gandia en Col·legiata. A més cedí el dret de patronat al duc i als seus descendents i realitzant obres (com l'allargament de la nau).També feu obres d'ampliació al monestir de Sant Jeroni de Cotalba i va ser abadesa del convent de Santa Clara de Gandia.

L'escultura és obra del artista local Héctor Peiró i està dedicada a MARÍA ENRÍQUEZ, que va ser duquessa de Gandia. La podem trobar dins l'institut.

Quan jo era xicotet, va passar una cosa... la meua gossa estava embarassada va tindre dos gossetes i un gos que es deia Vicas quan es van fer majors es portava mal perquè el meu tio li donava menjar i ell no volia menjar i estava fent uou,uou .

Danail

dimarts, 11 de maig del 2010

HI SOM


L’escola contra el món és una crida a l’esperança. Quan criticar l’escola i els mestres s’ha convertit en un esport, quan els profetes de calamitats són venerats pels mitjans de comunicació, el llibre de Gregorio Luri desemmascara tòpics, asserena els ànims i predisposa a l’acció. L’autor presenta alhora tres qualitats molt poc freqüents entre els que ara pontifiquen sobre l’ensenyament: té una sòlida formació filosòfica,      coneix molt les escoles d’Europa i del món i parla des d’una llarga i satisfactòria experiència a l’aula.

La
veu de Luri és una veu que poques vegades es deixa sentir: és la veu dels qui hi tenen anys d’ofici, dels qui han passat gairebé tota una vida educant. A partir d’una anàlisi crítica del que ha estat el pas de l’escola moderna a la postmoderna, Gregorio Luri gosa parlar sense embuts —i amb un mesurat i oportú sentit de l’humor— de les confusions a les quals han conduït el relativisme i l’escepticisme moral, de la conversió de la multiculturalitat en un valor o del paper de les noves tecnologies en la important relació cara a cara entre mestre i alumne. I, amb la mateixa contundència, defensa el paper de l’autoritat del mestre, la primacia de la comunitat que ens fa ciutadans o la inexcusable educació de la responsabilitat i de la frustració. La conclusió és rotunda: L’optimisme no tan sols és possible, sinó que és el primer deure moral de l’educador.
GREGORIO LURI

Va néixer a Azagra (Navarra) el 1955 i viu al Masnou des de 1978. Premi Extraordinari de Llicenciatura en Ciències de l’Educació i Premi Extraordinari de Doctorat en Filosofia. Ha treballat com a mestre a la primària, com a professor de filosofia al batxillerat i com a professor universitari. Ha publicat diversos llibres, especialment de tema filosòfic.

Bioparc

Ja ens ha arribat al correu del blog:
elsprimers@hotmail.com
la primera narració sobre l'eixida al Bioparc de València.


L'ha escrita Juani de 2n. de Primària B, i ens l'ha enviada ell, amb l'ajuda dels seus pares.

Molt bé Juani !