dilluns, 8 de febrer de 2010

LES PLORONES



Hi havia una vegada en un poble dos xiquetes que eren molt amigues. El nom de les xiquetes era Erica i Claudia. Sempre jugaven juntes quan s’acabava  el col´LE  en el parc: a l’escondite, a mares i a pares i s’esgruixaven en els columpis.
Un dia Claudia es va posar malalteta i Erica no sabia AMB  qui jugar,  per que sempre havia jugat a soles AMB  ClÀudia  i no tenia mÉs amigues.
 Erica va pensar, ojalÀ  haguera jugat amb mÉs amigues,  Ara no estaria a soles ni avorrida.
Unes xiquetes que la van vore trista la convidaren a jugar amb elles . 
S’ho va passar superbÉ i quan ClÀudia es va posar bona van jugar totes juntes . 

jOANA  NAVARRO MIÑANA  2N. A

dissabte, 6 de febrer de 2010

MIsTErI



En la nostra classe solen passar coses una miqueta estranyes.
De vegades desapareixen algunes coses, i per més que les busquem, mai les podem trobar. Per això la nostra senyo, va pensar que podriem llogar un detectiu per que investigara.
Quan va arribar el senyor Pere, el detectiu, li vàrem dir que l'últim objecte desaparegut era el “sacapuntes” blau de la classe.
El senyor Pere va començar …. A buscar el “sacapuntes” i no va trobar res, ni cap altra pista.
Com tot desapareixia a l'hora del menjador, el senyor Pere va pensar en amagar-se darrere del moble, per descobrir al lladre.
Però l'únic que va vore  és un pardalet que entrava per la finestra, agarrava una goma d'esborrar i se n'anava volant cap al seu niu, a un arbre del pati.
El senyor Pere va eixir al pati cridant: - Ja sé qui és el lladre!
I tots es van acostar a l'arbre on estava.
Va pujar a l'arbre i va vore un niu ple d'objectes: un llapis, un boli, una goma i el “sacapuntes” blau.
I des d'eixe dia tots van decidir tancar les finestres a l'hora del menjador.

Marta Camarena Huerta 2nA