En la tele............

Ja han pujat el programa de hui a la web de la tele.

Ho voleu vore?

Cliqueu a la imatge d'ací baix.
Si voleu anar directe a la part en la que eixim nosaltres, una vegada dins de la pàgina d'antena 3, deixeu passar l'anunci d'inici i després cliqueu damunt de la part 5, i..........................ahí estem.
Què us pareix?

Què us pareix?

Primer curs en el programa de ARGUIÑANO!

Hem eixit en:

El programa de......ARGUIÑANO!!!!!!!!!

Quan tingam les imatges les penjarem ací per a que les pugau vore.

Grafies del revés

És prou comú en els primers anys d'educació primària, que els xiquets i xiquetes "dibuixen"  els números o les lletres al revés.

A les classes tenim suports visuals de lletres i nombres amb la direccionalitat correcta. I és tan fàcil com dir-los que ho han escrit del revés, que miren el poster i ho tornen a escriure.

Aquest és un primer pas, un primer pas que junt a la repetició sistemàtica de la gràfia, produeix en la major part dels alumn@s la correcció en uns quants mesos.

Els pares, si detecten que el seu fill/a també invereteix alguna grafia, pot actuar de la mateixa manera:

- Posant-li en el suro de la habitació el número o lletra que inverteix.

- Fent-lo  repetir-lo dient-li que es fixe.

I per a poder practicar un poc ací teniu un recurs per a repassar el traç.

Polls a classe

Aquesta setmana una mare ha vingut a informar-nos que el seu fill@ ha tingut polls al cap.

Segons la mare, quan es va adonar, li va fer de seguida el tractament i li va traure prou  "animalets" i d'un tamany considerable.

Com ja sabeu els polls són de transmissió molt fàcil entre xiquets i xiquetes  menuts, ja que tendeixen a jugar, a fer les files,....  sempre tenint contacte amb els companys.

I com ja sabeu ja propagació està quasi quasi, assegurada.

La setmana passada, Rosana ens informava en el blog de formació " El Roís al ciberespai" .de que és i com tractar adequadament aquest problema.

Ara, que els tenim ja a les aules, és el moment de tornar a llegir l'article ( Cliqueu damunt del nom) i fer cas de totes les recomanacions.

És per bé de tots els xiquets i xiquetes, Revisseu i si en trobeu, tracteu-los  adequadament.

EL DIA DE TOTS ELS VALENCIANS

  

Ahir va ser el 9 d'Octubre, el dia de la festa de tots els valencians.

Actualment és el dia de la "Comunitat valenciana", però fa mooooooooooolts anys, un dia com aquest, 9  d'octubre, el Rei Jaume I, va arribar a la ciutat de València, després de conquerir-la i afegir-la a les seues terres.

A l'escola solem contar un conte amb la història del rei Jaume i una senzilla oroneta.

És una bona activitat per a aquest cap de setmana, llegir el conte i després fer-ne un dibuix.

Què us pareix?

 FA MOLTS ANYS, QUAN VALÈNCIA ERA DELS MOROS I EL REI EN JAUME VOLIA CONQUERIR-LA, UNA ORONETA QUE VOLIA FER EL SEU NIU, VA ARRIBAR A BORRIANA VOLANT AMB LES SEUES COMPANYES.

EL REI HAVIA FET PARAR LES TENDES PROP DEL POBLE.

EREN DE COLORS MOLT BONICS.

AL MIG DEL CAMPAMENT ESTAVA LA DEL REI, LA MÉS ALTA I BONICA DE TOTES.

A L’ORONETA LI VA AGRADAR AQUELL LLOC I VA DECIDIR FER ALLÍ EL NIU.

ALLÍ VA PONDRE ELS OUS, ELS VA COVAR I VAN NÀIXER LES SEUES ORONETES.

PASSAT UN TEMPS, EL REI VA DECIDIR ANAR A UN ALTRE LLOC I  VA  MANAR  DESMUNTAR EL CAMPAMENT.

L’ORONETA PENSAVA QUE ANAVEN A DESFER EL SEU NIU. ES VA POSAR A XISCLAR I VOLAR AL VOLTANT DE LA TENDA DEL REI.

AL VEURE - LA EL REI SE’N VA ADONAR DE QUÈ PASSAVA I VA DIR:

NO DESPAREU LA TENDA !!

MIREU COM VOLA EIXA ORONETA!

FINS QUE ELLA NO SE'N VAJA AMB ELS SEUS FILLETS, LA TENDA LA DEIXAREM ALÇADA.

  

L’ORONETA TOTA LA VIDA SE’N VA ENRRECORDAR DEL QUE HAVIA DIT EL REI JAUME.

QUAN HO CONTAVA ALS SEUS FILLS I ALS SEUS NETS, SEMPRE ACABAVA LA HISTÒRIA DIENT: 
“JO EM PENSE QUE AQUELL HOME ERA UN REI”

EL REI EN JAUME VA VOLER QUE TOT AÇÓ FORA ESCRIT EN UNA CRÒNICA: “LA CRÒNICA DEL REI EN JAUME” PER TAL QUE PASSATS ELS ANYS TOTS HO POGUEREM SABER.

Tio de la porra

Andrés Català.

Els xiquets i xiquetes de 1r A han fet uns dibuixos del Tio de la Porra molt bonics!!!

SER MESTRE

Si un fill meu digués un dia:
i ser mestre, què vol dir?
Tal vegada respondria
dient: Ensenyar és servir,
Posar-se a disposició
del xiquet que ho necessita,
desvetllar la vocació
per aprendre n’és la fita.
Que s’estime la Cultura,
Llengua i Pàtria com sagrats,
tot respectan la natura…
Coneixes seveis més grats?

Si un fill meu digués un dia:
I tot aixó és educar?
Tal vegada respondria:
També servir és estimar.
Conéixer com és l’alumne,
comprendre el seu tarannà,
és pilar i és columna
i el bassament del demà;
I les virtuts i els defectes,
enlairant o corregint,
fan realitat els projectes
i d´amor es van nodrint.

Si un fill meu digués un dia:
I tot aixó és estimar?
Tal vegada respondria
que estimar també és donar.
Si la feina es vol ben feta,
si es cerca la perfecció,
cal una entrega concreta,
cal íntegra donació.
I més en afers lloables
que marcaran un destí
per damunt d’imponderables…
I els mestres en saben, sí!

Si un fill meu digués un dia:
Cal donar, estimar i servir?
Tal vegada respondria
que també donar és morir.
Dia a dia, hora a hora,
començant a cada instant…
Quan un deixeble és fora
ocupa el lloc altre infant…
Com la flor esdevé fruit
i la llavor engendra vida
tot morint per omplir el buit
el mestre en coneix la mida.

Si un fill meu em diu un dia:
De mestre, pare, vull fer!
Tal vegada li diria:
PARE i MESTRE m’has fet ser.

Publicat a la Tribuna

ACTIVITAT A L'AULA D'INFORMÀTICA

Ahir a la meua classe va arribar un xiquet nou i una xiqueta nova que es deien Marina i el xiquet Youssef i eixe xiquet era molt pesat perquè parlava i parlava i després el castigaven un muntó.

ANGELO

EL DIUMENGE PASSAT ESTÀVEM EL MEU PARE I JO MIRANT COSES PER L'ORDINADOR,QUAN DE SOBTE...

El diumenge passat estàvem el meu pare i jo mirant coses per l'ordinador, quan de sobte es va posar la pantalla plena de bambolles. Al cap d'uns segons van eixir quatre bambolles d'un metre de diàmetre. Mon pare i jo vam intentar punxar-les però no vam poder. En uns minut van eixir més bambolles de mig metre de diàmetre i se'n van anar per la finestra. Al cap d'un temps a tots els ordinadors els passava el mateix. Vaig traure el cap al balcó i vaig veure mils i mils de bambolles de molts tamanys. Vam pensar que el millor era apagar tots els ordinadors de la ciutat. Pensàvem que era un virus i vam fer un antivirus. Quan se'l vam posar als ordinadors van desaparèixer les bambolles.

JOAN TORREGROSA

BORJA O BORGIA?

El cognom Borja és d'origen aragonés, però s'ha fet conegut amb la seua forma italianitzadora, Borgia. Així doncs, els dos cognoms es refereixen a la mateixa família: la del IV duc de Gandia Frascesc de Borja que arribà a sant.

MARIA ENRÍQUEZ de Luna, la seua iaia, sí la que té el mateix nom que l'institut, quan va ser assassinat el seu marit va prendre possessió de tots els dominis(ducat de Gandia, el castell de Bairén, els llocs de Bellreguard, Xeresa i Alcodar, les senyories de Corbera, Llombai i Torís, la Vall de Gallinera i la vall d'Ebo i el castell i lloc de Xella) en nom del seu fill, marcant la fi de les inferències papals en el govern del ducat. Va continuar amb la política dels seus antecessors de consolidar el domini territorial sobre el ducat adquirint els llocs i alqueries de Miramar, Almoines, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, l'Alqueria Nova i el Real de Gandia, i la baronia de Castelló de Rugart que incloïa els llocs de Castelló, Rafalet i Aielo. Aconseguí que el seu sogre el papa Alexandre VI elevara a la categoria de l'església principal de Gandia en Col·legiata. A més cedí el dret de patronat al duc i als seus descendents i realitzant obres (com l'allargament de la nau).També feu obres d'ampliació al monestir de Sant Jeroni de Cotalba i va ser abadesa del convent de Santa Clara de Gandia.

L'escultura és obra del artista local Héctor Peiró i està dedicada a MARÍA ENRÍQUEZ, que va ser duquessa de Gandia. La podem trobar dins l'institut.

Quan jo era xicotet, va passar una cosa... la meua gossa estava embarassada va tindre dos gossetes i un gos que es deia Vicas quan es van fer majors es portava mal perquè el meu tio li donava menjar i ell no volia menjar i estava fent uou,uou .

Danail

HI SOM

L’escola contra el món és una crida a l’esperança. Quan criticar l’escola i els mestres s’ha convertit en un esport, quan els profetes de calamitats són venerats pels mitjans de comunicació, el llibre de Gregorio Luri desemmascara tòpics, asserena els ànims i predisposa a l’acció. L’autor presenta alhora tres qualitats molt poc freqüents entre els que ara pontifiquen sobre l’ensenyament: té una sòlida formació filosòfica,      coneix molt bé les escoles d’Europa i del món i parla des d’una llarga i satisfactòria experiència a l’aula.

La veu de Luri és una veu que poques vegades es deixa sentir: és la veu dels qui hi tenen anys d’ofici, dels qui han passat gairebé tota una vida educant. A partir d’una anàlisi crítica del que ha estat el pas de l’escola moderna a la postmoderna, Gregorio Luri gosa parlar sense embuts —i amb un mesurat i oportú sentit de l’humor— de les confusions a les quals han conduït el relativisme i l’escepticisme moral, de la conversió de la multiculturalitat en un valor o del paper de les noves tecnologies en la important relació cara a cara entre mestre i alumne. I, amb la mateixa contundència, defensa el paper de l’autoritat del mestre, la primacia de la comunitat que ens fa ciutadans o la inexcusable educació de la responsabilitat i de la frustració. La conclusió és rotunda: L’optimisme no tan sols és possible, sinó que és el primer deure moral de l’educador.

GREGORIO LURI

Va néixer a Azagra (Navarra) el 1955 i viu al Masnou des de 1978. Premi Extraordinari de Llicenciatura en Ciències de l’Educació i Premi Extraordinari de Doctorat en Filosofia. Ha treballat com a mestre a la primària, com a professor de filosofia al batxillerat i com a professor universitari. Ha publicat diversos llibres, especialment de tema filosòfic.

Bioparc

Ja ens ha arribat al correu del blog:

elsprimers@hotmail.com

la primera narració sobre l'eixida al Bioparc de València.

L'ha escrita Juani de 2n. de Primària B, i ens l'ha enviada ell, amb l'ajuda dels seus pares.

Molt bé Juani !