dimecres, 29 de setembre del 2010

Andrés Català.

Els xiquets i xiquetes de 1r A han fet uns dibuixos del Tio de la Porra molt bonics!!!

dijous, 10 de juny del 2010

SER MESTRE


Si un fill meu digués un dia:
i ser mestre, què vol dir?
Tal vegada respondria
dient: Ensenyar és servir,
Posar-se a disposició
del xiquet que ho necessita,
desvetllar la vocació
per aprendre n’és la fita.
Que s’estime la Cultura,
Llengua i Pàtria com sagrats,
tot respectan la natura…
Coneixes seveis més grats?

Si un fill meu digués un dia:
I tot aixó és educar?
Tal vegada respondria:
També servir és estimar.
Conéixer com és l’alumne,
comprendre el seu tarannà,
és pilar i és columna
i el bassament del demà;
I les virtuts i els defectes,
enlairant o corregint,
fan realitat els projectes
i d´amor es van nodrint.

Si un fill meu digués un dia:
I tot aixó és estimar?
Tal vegada respondria
que estimar també és donar.
Si la feina es vol ben feta,
si es cerca la perfecció,
cal una entrega concreta,
cal íntegra donació.
I més en afers lloables
que marcaran un destí
per damunt d’imponderables…
I els mestres en saben, sí!

Si un fill meu digués un dia:
Cal donar, estimar i servir?
Tal vegada respondria
que també donar és morir.
Dia a dia, hora a hora,
començant a cada instant…
Quan un deixeble és fora
ocupa el lloc altre infant…
Com la flor esdevé fruit
i la llavor engendra vida
tot morint per omplir el buit
el mestre en coneix la mida.

Si un fill meu em diu un dia:
De mestre, pare, vull fer!
Tal vegada li diria:
PARE i MESTRE m’has fet ser.

Publicat a la Tribuna



dilluns, 24 de maig del 2010

ACTIVITAT A L'AULA D'INFORMÀTICA


Ahir a la meua classe va arribar un xiquet nou i una xiqueta nova que es deien Marina i el xiquet Youssef i eixe xiquet era molt pesat perquè parlava i parlava i després el castigaven un muntó.

ANGELO

dimarts, 18 de maig del 2010

EL DIUMENGE PASSAT ESTÀVEM EL MEU PARE I JO MIRANT COSES PER L'ORDINADOR,QUAN DE SOBTE...




El diumenge passat estàvem el meu pare i jo mirant coses per l'ordinador, quan de sobte es va posar la pantalla plena de bambolles. Al cap d'uns segons van eixir quatre bambolles d'un metre de diàmetre. Mon pare i jo vam intentar punxar-les però no vam poder. En uns minut van eixir més bambolles de mig metre de diàmetre i se'n van anar per la finestra. Al cap d'un temps a tots els ordinadors els passava el mateix. Vaig traure el cap al balcó i vaig veure mils i mils de bambolles de molts tamanys. Vam pensar que el millor era apagar tots els ordinadors de la ciutat. Pensàvem que era un virus i vam fer un antivirus. Quan se'l vam posar als ordinadors van desaparèixer les bambolles.

JOAN TORREGROSA

dilluns, 17 de maig del 2010

BORJA O BORGIA?


El cognom Borja és d'origen aragonés, però s'ha fet conegut amb la seua forma italianitzadora, Borgia. Així doncs, els dos cognoms es refereixen a la mateixa família: la del IV duc de Gandia Frascesc de Borja que arribà a sant.

MARIA ENRÍQUEZ de Luna, la seua iaia, sí la que té el mateix nom que l'institut, quan va ser assassinat el seu marit va prendre possessió de tots els dominis(ducat de Gandia, el castell de Bairén, els llocs de Bellreguard, Xeresa i Alcodar, les senyories de Corbera, Llombai i Torís, la Vall de Gallinera i la vall d'Ebo i el castell i lloc de Xella) en nom del seu fill, marcant la fi de les inferències papals en el govern del ducat. Va continuar amb la política dels seus antecessors de consolidar el domini territorial sobre el ducat adquirint els llocs i alqueries de Miramar, Almoines, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, l'Alqueria Nova i el Real de Gandia, i la baronia de Castelló de Rugart que incloïa els llocs de Castelló, Rafalet i Aielo. Aconseguí que el seu sogre el papa Alexandre VI elevara a la categoria de l'església principal de Gandia en Col·legiata. A més cedí el dret de patronat al duc i als seus descendents i realitzant obres (com l'allargament de la nau).També feu obres d'ampliació al monestir de Sant Jeroni de Cotalba i va ser abadesa del convent de Santa Clara de Gandia.

L'escultura és obra del artista local Héctor Peiró i està dedicada a MARÍA ENRÍQUEZ, que va ser duquessa de Gandia. La podem trobar dins l'institut.

Quan jo era xicotet, va passar una cosa... la meua gossa estava embarassada va tindre dos gossetes i un gos que es deia Vicas quan es van fer majors es portava mal perquè el meu tio li donava menjar i ell no volia menjar i estava fent uou,uou .

Danail

dimarts, 11 de maig del 2010

HI SOM


L’escola contra el món és una crida a l’esperança. Quan criticar l’escola i els mestres s’ha convertit en un esport, quan els profetes de calamitats són venerats pels mitjans de comunicació, el llibre de Gregorio Luri desemmascara tòpics, asserena els ànims i predisposa a l’acció. L’autor presenta alhora tres qualitats molt poc freqüents entre els que ara pontifiquen sobre l’ensenyament: té una sòlida formació filosòfica,      coneix molt bé les escoles d’Europa i del món i parla des d’una llarga i satisfactòria experiència a l’aula.

La
veu de Luri és una veu que poques vegades es deixa sentir: és la veu dels qui hi tenen anys d’ofici, dels qui han passat gairebé tota una vida educant. A partir d’una anàlisi crítica del que ha estat el pas de l’escola moderna a la postmoderna, Gregorio Luri gosa parlar sense embuts —i amb un mesurat i oportú sentit de l’humor— de les confusions a les quals han conduït el relativisme i l’escepticisme moral, de la conversió de la multiculturalitat en un valor o del paper de les noves tecnologies en la important relació cara a cara entre mestre i alumne. I, amb la mateixa contundència, defensa el paper de l’autoritat del mestre, la primacia de la comunitat que ens fa ciutadans o la inexcusable educació de la responsabilitat i de la frustració. La conclusió és rotunda: L’optimisme no tan sols és possible, sinó que és el primer deure moral de l’educador.
GREGORIO LURI

Va néixer a Azagra (Navarra) el 1955 i viu al Masnou des de 1978. Premi Extraordinari de Llicenciatura en Ciències de l’Educació i Premi Extraordinari de Doctorat en Filosofia. Ha treballat com a mestre a la primària, com a professor de filosofia al batxillerat i com a professor universitari. Ha publicat diversos llibres, especialment de tema filosòfic.

Bioparc

Ja ens ha arribat al correu del blog:
elsprimers@hotmail.com
la primera narració sobre l'eixida al Bioparc de València.


L'ha escrita Juani de 2n. de Primària B, i ens l'ha enviada ell, amb l'ajuda dels seus pares.

Molt bé Juani !

dijous, 29 d’abril del 2010

Un dia que........

Un dia que no hi hi havia col.legi, la meua família i jo ens vàrem anar a passar el día a la muntanya , alli vam celebrar el meu aniversari, van vindre uns amics , em van donar 7 regals i una tarta en 7 ciris, van dinar canelons , perque ha havia unes taules i bancs per a poder sentarmos, també hi havia un albergue molt propet i ens vam quedar a dormir 2 dies i ens ho van passar molt bè.
Perqué en l`alberg hi habien pistes de tenis, activitats, jocs de taula,etc….
Vam passar un cap de setmana molt especial.

Autor: Miguel Muñoz     2n. A

Animeu-se i feu com Miguel que ens ha fet arribar la seua història

dimecres, 28 d’abril del 2010

Un dia que no hi havia col.legi, la meua familia i jo...


vam anar al col.legi on treballa mon pare. Primer em va presentar als seus companys. Després em va ensenyar el seu despatx i l'aula d'informàtica. Vam jugar als ordinadors. A migdia ens va portar al mac donals. Per la vesprada vam estar A la classe d'un mestre que li dien Mario. Vam vore una pissarra digital. I al acabar vam tornar a Gandia on estaven les falles.
Alicia 2n de Primària.

Un dia que no hi havia col.legi, la meua familia i jo...


Pel matí vam anar al fútbol. Jo tenia que jugar un partit. Al acabar vam anar a dinar i després al camping. Allí vam jugar tota la vesprada amb els amics. Per la nit mon pare va fer una torrà per a sopar. I després de descansar un poc ens vam anar a dormir. David 2n de Primària

dimarts, 27 d’abril del 2010

Un dia que no hi havia col.legi, la meua família i jo...

varem anar a un partit de futbol que vam fer jo i els meus amics, varem guanyar 3 a 2, després varem anar a casa a menjar amb els tios i per la vesprada varem anar a l'Alqueria del Duc i per la nit varem anar a casa.
Angelo Aguilera 2n de Primària

Un dia que no hi havia col.legi, la meua familia i jo...

vam anar a una barbacoa, estaven amics meus jugant a futbol i els nostres pares i jo estavem preparant el menjar. Després vam menjar paella i estava boníssima. Qua varem menjar-nos la paella vam passejar, varem trobar un jardí en una carretera, vam passar per ella i al final varem tornar on estavem.
Danail 2n de Primària

Un dia que no hi havia col.legi, la meua família i jo...

vam anar de viatge a Palma de Mallorca amb vaixell a quedar-nos quatre dies. Vam anar a vore les coves del Drac, la catedral de Palma i les platges. Ho vam passar molt bé.Vam portar als iaios una mallorquina i dues ensaimades.

Jesús Margarita 2n de Primaria.