Ahir a la meua classe va arribar un xiquet nou i una xiqueta nova que es deien Marina i el xiquet Youssef i eixe xiquet era molt pesat perquè parlava i parlava i després el castigaven un muntó.
ANGELO
dilluns, 24 de maig del 2010
ACTIVITAT A L'AULA D'INFORMÀTICA
Ahir a la meua classe va arribar un xiquet nou i una xiqueta nova que es deien Marina i el xiquet Youssef i eixe xiquet era molt pesat perquè parlava i parlava i després el castigaven un muntó.
ANGELO
dimarts, 18 de maig del 2010
EL DIUMENGE PASSAT ESTÀVEM EL MEU PARE I JO MIRANT COSES PER L'ORDINADOR,QUAN DE SOBTE...
El diumenge passat estàvem el meu pare i jo mirant coses per l'ordinador, quan de sobte es va posar la pantalla plena de bambolles. Al cap d'uns segons van eixir quatre bambolles d'un metre de diàmetre. Mon pare i jo vam intentar punxar-les però no vam poder. En uns minut van eixir més bambolles de mig metre de diàmetre i se'n van anar per la finestra. Al cap d'un temps a tots els ordinadors els passava el mateix. Vaig traure el cap al balcó i vaig veure mils i mils de bambolles de molts tamanys. Vam pensar que el millor era apagar tots els ordinadors de la ciutat. Pensàvem que era un virus i vam fer un antivirus. Quan se'l vam posar als ordinadors van desaparèixer les bambolles.
JOAN TORREGROSA
dilluns, 17 de maig del 2010
BORJA O BORGIA?
El cognom Borja és d'origen aragonés, però s'ha fet conegut amb la seua forma italianitzadora, Borgia. Així doncs, els dos cognoms es refereixen a la mateixa família: la del IV duc de Gandia Frascesc de Borja que arribà a sant.
MARIA ENRÍQUEZ de Luna, la seua iaia, sí la que té el mateix nom que l'institut, quan va ser assassinat el seu marit va prendre possessió de tots els dominis(ducat de Gandia, el castell de Bairén, els llocs de Bellreguard, Xeresa i Alcodar, les senyories de Corbera, Llombai i Torís, la Vall de Gallinera i la vall d'Ebo i el castell i lloc de Xella) en nom del seu fill, marcant la fi de les inferències papals en el govern del ducat. Va continuar amb la política dels seus antecessors de consolidar el domini territorial sobre el ducat adquirint els llocs i alqueries de Miramar, Almoines, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, l'Alqueria Nova i el Real de Gandia, i la baronia de Castelló de Rugart que incloïa els llocs de Castelló, Rafalet i Aielo. Aconseguí que el seu sogre el papa Alexandre VI elevara a la categoria de l'església principal de Gandia en Col·legiata. A més cedí el dret de patronat al duc i als seus descendents i realitzant obres (com l'allargament de la nau).També feu obres d'ampliació al monestir de Sant Jeroni de Cotalba i va ser abadesa del convent de Santa Clara de Gandia.
L'escultura és obra del artista local Héctor Peiró i està dedicada a MARÍA ENRÍQUEZ, que va ser duquessa de Gandia. La podem trobar dins l'institut.
Quan jo era xicotet, va passar una cosa... la meua gossa estava embarassada va tindre dos gossetes i un gos que es deia Vicas quan es van fer majors es portava mal perquè el meu tio li donava menjar i ell no volia menjar i estava fent uou,uou .
Danail
dimarts, 11 de maig del 2010
HI SOM
L’escola contra el món és una crida a l’esperança. Quan criticar l’escola i els mestres s’ha convertit en un esport, quan els profetes de calamitats són venerats pels mitjans de comunicació, el llibre de Gregorio Luri desemmascara tòpics, asserena els ànims i predisposa a l’acció. L’autor presenta alhora tres qualitats molt poc freqüents entre els que ara pontifiquen sobre l’ensenyament: té una sòlida formació filosòfica, coneix molt bé les escoles d’Europa i del món i parla des d’una llarga i satisfactòria experiència a l’aula.
La veu de Luri és una veu que poques vegades es deixa sentir: és la veu dels qui hi tenen anys d’ofici, dels qui han passat gairebé tota una vida educant. A partir d’una anàlisi crítica del que ha estat el pas de l’escola moderna a la postmoderna, Gregorio Luri gosa parlar sense embuts —i amb un mesurat i oportú sentit de l’humor— de les confusions a les quals han conduït el relativisme i l’escepticisme moral, de la conversió de la multiculturalitat en un valor o del paper de les noves tecnologies en la important relació cara a cara entre mestre i alumne. I, amb la mateixa contundència, defensa el paper de l’autoritat del mestre, la primacia de la comunitat que ens fa ciutadans o la inexcusable educació de la responsabilitat i de la frustració. La conclusió és rotunda: L’optimisme no tan sols és possible, sinó que és el primer deure moral de l’educador.
GREGORIO LURI La veu de Luri és una veu que poques vegades es deixa sentir: és la veu dels qui hi tenen anys d’ofici, dels qui han passat gairebé tota una vida educant. A partir d’una anàlisi crítica del que ha estat el pas de l’escola moderna a la postmoderna, Gregorio Luri gosa parlar sense embuts —i amb un mesurat i oportú sentit de l’humor— de les confusions a les quals han conduït el relativisme i l’escepticisme moral, de la conversió de la multiculturalitat en un valor o del paper de les noves tecnologies en la important relació cara a cara entre mestre i alumne. I, amb la mateixa contundència, defensa el paper de l’autoritat del mestre, la primacia de la comunitat que ens fa ciutadans o la inexcusable educació de la responsabilitat i de la frustració. La conclusió és rotunda: L’optimisme no tan sols és possible, sinó que és el primer deure moral de l’educador.
Va néixer a Azagra (Navarra) el 1955 i viu al Masnou des de 1978. Premi Extraordinari de Llicenciatura en Ciències de l’Educació i Premi Extraordinari de Doctorat en Filosofia. Ha treballat com a mestre a la primària, com a professor de filosofia al batxillerat i com a professor universitari. Ha publicat diversos llibres, especialment de tema filosòfic.
Bioparc
Ja ens ha arribat al correu del blog:
elsprimers@hotmail.com
la primera narració sobre l'eixida al Bioparc de València.
L'ha escrita Juani de 2n. de Primària B, i ens l'ha enviada ell, amb l'ajuda dels seus pares.
Molt bé Juani !
dijous, 29 d’abril del 2010
Un dia que........
Un dia que no hi hi havia col.legi, la meua família i jo ens vàrem anar a passar el día a la muntanya , alli vam celebrar el meu aniversari, van vindre uns amics , em van donar 7 regals i una tarta en 7 ciris, van dinar canelons , perque ha havia unes taules i bancs per a poder sentarmos, també hi havia un albergue molt propet i ens vam quedar a dormir 2 dies i ens ho van passar molt bè.
Perqué en l`alberg hi habien pistes de tenis, activitats, jocs de taula,etc….
Vam passar un cap de setmana molt especial.
Autor: Miguel Muñoz 2n. A
Animeu-se i feu com Miguel que ens ha fet arribar la seua història
dimecres, 28 d’abril del 2010
Un dia que no hi havia col.legi, la meua familia i jo...
vam anar al col.legi on treballa mon pare. Primer em va presentar als seus companys. Després em va ensenyar el seu despatx i l'aula d'informàtica. Vam jugar als ordinadors. A migdia ens va portar al mac donals. Per la vesprada vam estar A la classe d'un mestre que li dien Mario. Vam vore una pissarra digital. I al acabar vam tornar a Gandia on estaven les falles.
Alicia 2n de Primària.
Un dia que no hi havia col.legi, la meua familia i jo...
Pel matí vam anar al fútbol. Jo tenia que jugar un partit. Al acabar vam anar a dinar i després al camping. Allí vam jugar tota la vesprada amb els amics. Per la nit mon pare va fer una torrà per a sopar. I després de descansar un poc ens vam anar a dormir. David 2n de Primària
dimarts, 27 d’abril del 2010
Un dia que no hi havia col.legi, la meua família i jo...
varem anar a un partit de futbol que vam fer jo i els meus amics, varem guanyar 3 a 2, després varem anar a casa a menjar amb els tios i per la vesprada varem anar a l'Alqueria del Duc i per la nit varem anar a casa.
Angelo Aguilera 2n de Primària
Angelo Aguilera 2n de Primària
Un dia que no hi havia col.legi, la meua familia i jo...
vam anar a una barbacoa, estaven amics meus jugant a futbol i els nostres pares i jo estavem preparant el menjar. Després vam menjar paella i estava boníssima. Qua varem menjar-nos la paella vam passejar, varem trobar un jardí en una carretera, vam passar per ella i al final varem tornar on estavem.
Danail 2n de Primària
Danail 2n de Primària
Un dia que no hi havia col.legi, la meua família i jo...
vam anar de viatge a Palma de Mallorca amb vaixell a quedar-nos quatre dies. Vam anar a vore les coves del Drac, la catedral de Palma i les platges. Ho vam passar molt bé.Vam portar als iaios una mallorquina i dues ensaimades.
Jesús Margarita 2n de Primaria.
Jesús Margarita 2n de Primaria.
dilluns, 26 d’abril del 2010
La pasqua de Youssef
LES MEUES PASQÜES
En pasqua he anat de torrà al camp de tir de Beniganim.
Vaig a jugar a fútbol.
Un altre día vaig tornar al camp de tir un altra vegada, vaig anar a pescar i vaig pescar molts peixos, tambe vaig anar amb la meua tia a agarrar espàrrecs, i tambe vam anar a volar les cometes.
Un altre día em vaig quedar en casa del meus tios, a vore jugar el Valencia.
Un altre dia, vaig anar al casa del meu tio i vam anar al cine. Ma mare estava contenta amb mi i amb la meua germana, perque ens vam portar molt bé.
Tambe van anar a la platja, a donar moltes voltes. La meua tia ha tingut una xiqueta i és molt guapa, li diuen Julia.
Un altre día vam anar a menjar-nos un gelat en una geladeria, després vaig anar al parc i m`ho vaig passar molt, molt, molt bé.
Autor: Youssef El Yamani 2n. B
dissabte, 24 d’abril del 2010
Les vacances de Miguel
Hola 
Ja veig que tú no has parat durant les vacances!
Primer de catpuxí en una germandat de la nostra ciutat, i després de viatge amb els teus pares!
Miguel, el lloro de la foto, és de veritat?
Parlava?
Tenies por?
Ara Miguel ens va a redactar amb les seues paraules com han estat aquest dies:
Vaig eixir de caputxino i soc de la Germandat de "Ecce-Homo" de Gandia.
El diumenge de Resurrecció vaig tindre l'oportunitat de tirar "xuxeries" per la finestra de l'Ajuntament de Gandia.
En Pasqua vaig anar a Port Aventura. Era molt bonic, hi havia una font, un cartell que posava "Port Aventura" i també hi havien moltes atraccions. M'ho vaig passar molt bé.
I vaig veure un espectacle de pardals i em vaig fer una foto amb un lloro.
Autor: Miguel Muñoz 2n. A
Miguel...........2n. d'Educació Primària
dijous, 22 d’abril del 2010
SANT JORDI, UNA ROSA I UN LLIBRE
En nom de Jordi és un mot grec que significa el qui treballa la terra, llaurador o pagés.
Cada 23 d'abril és Sant Jordi, patró de Catalunya, i és el dia de la diada del llibre i de la rosa.
PER QUÈ?
Perquè antigament, les classes aristocràtiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques com torneigs, i les dames eren obsequiades amb roses i flors.
Aquest costum de regalar a l'estimada una rosa s'ha anat estenent fins a convertir-se en l'actualitat en una festa típica celebrada arreu de Catalunya per tothom.
La mateixa data concideix amb el dia del llibre que conmemora la mort de Miguel de Cervantes i que pretén potenciar i difundir a una de les eines més important del desenvolupament educactiu de l'home.
LA LLEGENGA DE SANT JORDI
SI LA VOLS VEURE CLICA AL DAMUNT
Subscriure's a:
Missatges (Atom)